TEMARI I BIBLIOGRAFIA
TEMARI
1. El sorgiment de la llengua catalana
1.1. La implantació territorial
1.2. La consciència del vulgar: el català preliterari
2. La conformació del valencià
2.1. Els regnes de València i Múrcia
2.2. La colonització: procedència i establiment
3. Plenitud lingüística i nacional
3.1. L'expansió internacional del català
3.2. La normativització de la llengua
4. La fragmentació lingüística i territorial
4.1. El començament del conflicte lingüístic
4.2. El particularisme onomàstic valencià
5. La repressió lingüística institucionalitzada
5.1. Desplegament cronològic i territorial
5.2. Capítols de la repressió al Regne de València
6. El secessionisme lingüístic als Països Catalans
6.1. Els antecedents valencians
6.2. La ideologia secessionista contemporània
7. Del català que ara es parla al català literari
7.1. Els moviments populistes
7.2. El model decimonònic del bon català
8. La interrupció intergeneracional de la llengua
8.1. Els inicis urbans: Barcelona, València i Alacant
8.2. L'escampament social del procés
BIBLIOGRAFIA
ABAD MERINO, Mercedes (1994). El cambio de lengua en Orihuela. Estudio sociolingüístico-histórico del siglo XVII, Murcia: Universidad de Murcia/Caja Rural Central de Orihuela.
AGUSTÍ, Alfred (1994). Llengua i església a la Lleida del XVI al XVII, Lleida: Universitat de Lleida.
ANGUERA, Pere (1997). El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional. Barcelona: Empúries.
BADIA, Antoni M. (1999). Les Regles de esquivar vocables i "la qüestió de la llengua", Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
BALSALOBRE, Pep; GRATACÓS, Joan (eds., 1995). La llengua catalana al segle XVIII, Barcelona: Quaderns Crema.
BRAMON, Dolors (1981). "La llengua", Contra moros i jueus, València, Eliseu Climent, 135-154.
CABANA, Francesc (1996). La burgesia catalana. Una aproximació històrica, Barcelona: Edicions Proa.
CERQUIGLINI, Bernard (1991). El naixement de la llengua francesa, Edició catalana i estudi introductori de Jordi Mascarella i Rovira, Girona: Universitat de Girona, 2009.
CLIMENT, Josep Daniel (2003). L'interès per la llengua dels valencians (segles XV-XIX), València: Consell Valencià de Cultura.
COLOMINA, Jordi (ed., 1995): Llengües en contacte als regnes de València i de Múrcia (Segles XIII-XV), Alacant, Universitat d'Alacant.
COLÓN, Germà (1999). "Per a la data de l'apitxat", Caplletra, 27, 43-53.
COLÓN, Germà (2001). Les Regles d'esquivar vocables. Autoria i entorn lingüístic, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
DIÉGUEZ SEGUÍ, Maria Àngels (2002). Clams i crims en la València medieval segons el Llibre de Cort de Justícia (1279-1321). Alacant: Departament de Filologia Catalana.
DUARTE, Carles & MASSIP, Àngels (1981). Síntesi d'història de la llengua catalana. Barcelona: La Magrana.
DURAN, Eulàlia (1981). "Introducció", dins E. Duran (ed.). Cristòfor Despuig. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Barcelona: Universitat de Barcelona / Curial, p. 9-47.
EIXIMENIS, Francesc (s. XIV). Lo regiment de la cosa pública en el Dotzè del Crestià. El gobierno de lo público en el Duodécimo del Cristiano. Madrid: Atenea.
FELIU, Francesc et al. (1992). Tractar de nostra llengua catalana. Apologies setcentistes de l'idioma al Principat, Vic: Eumo.
FELIU, Francesc (2003). "Baldiri Reixac i la llengua catalana", dins J. González-Agápito (ed.). Llengua i ensenyament. Aportacions per a un debat, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 21-25.
FERRANDO, Antoni (1980). Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, València: Institut de Filologia Valenciana. Universitat de València.
FERRANDO, Antoni (1989). "La formació històrica del valencià", Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana VIII. Àrea 7. Història de la llengua, València: Institut de Filolgia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 399-428.
FERRANDO, Antoni (2002). "Sobre l'autoria de les Regles d'esquivar vocables, encara", Els Marges, 70, 67-98.
FERRANDO, Antoni & Miquel NICOLÁS (2005). Història de la llengua catalana, Barcelona: Editorial UOC, 2011.
FERRER GIRONÈS, Francesc (1985). La persecució política de la llengua catalana, Barcelona: Edicions 62.
FERRER GIRONÈS, Francesc (2000). El pensament anticatalà a través de la història, Barcelona: Edicions 62.
FUSTER, Joan (1962). "La llengua dels moriscos", Poetes, moriscos i capellans. Obres Completes 1. Llengua, literatura, història, Barcelona: Edicions 62, 391-430.
FUSTER, Joan (1975). "Plantejaments històrics del teatre valencià", Els Marges, 5, 11-63.
FUSTER, Joan (1979). "Pròleg", dins M. Gustà (ed.), Ramon Muntaner. Crònica, Barcelona: Edicions 62, p. 7-15.
FUSTER, Joan (1989). Llibres i problemes del Renaixement, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
GABRIEL, Pere (1997). Història de la cultura catalana, Barcelona: Edicions 62.
GARCIA FRASQUET, G. (2000). Literatura i societat a la comarca de la Safor (1833-1936), València / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
GARCÍA GARCÍA, Ferran (ed., 1983). "Pròleg", dins Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat i regne de València (Dietari, 1589-1628), València: Institució Alfons el Magnànim, p. 7-19.
GARRIDO i VALLS, Josep-David (1997). Jaume I i el Regne de Múrcia, Barcelona: Rafael Dalmau, editor.
GUINOT, Enric (1999). Els fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval, València: Tres i Quatre, 2 vols.
GIMENO, Lluís (2005). Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana (segles VIII al XIII), Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.
GINEBRA, Jordi (2009). Llengua, nació i modernitat. Projectes i conflictes en la Catalunya dels segles XIX i XX. Valls: Cossetània Edicions.
GONZÀLEZ CATURLA, Joaquim (1992a). "Premsa periòdica en català i consciència nacional al País al segle XIX: el cas d'Alacant", Revista de Catalunya, 66, 51-62.
GONZÀLEZ CATURLA, Joaquim (1992b). "Premsa periòdica en català i consciència nacional al País Valencià al segle XX: el cas d'Alacant i els inicis del nacionalisme", Revista de Catalunya, 67, 57-72.
IBORRA, Enric (1982). "Introducció", dins Pere Antoni Beuter, Crònica, València: Institució Alfons el Magnànim, p. 7-29.
JUAN-MOMPÓ, Joaquim (1991). "Breu ullada a la llengua del XVI: la història de València de Pere Antoni Beuter", Miscel.lània Joan Fuster, vol. III, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 225-240.
LLEAL, Coloma (1992). Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Barcanova.
LIMORTI, Paül (1997). "El pas de l'oralitat a l'escriptura en la literatura popular segons el testimoni del setmanari alacantí El Cullerot (1884)", Onzè Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Palma, 8-12 de setembre de 1997).
LLORET, Jaume (1999). Cent anys de teatre valencià a Alacant (1854-1962), Alacant: Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert".
LUNA-BATLLE, Xavier (1999). Textos històrics catalans (segles XII al XVIII), Universitat Autònoma de Barcelona.
MARCET, Pere (1987). Història de la llengua catalana. Barcelona: Teide (2 volums).
MARFANY, Joan-Lluís (2001). La llengua maltractada. El castellà i el català a Catalunya del segle XVI al segle XIX, Barcelona: Empúries.
MARFANY, Joan-Lluís (2008). Llengua, nació i diglòssia. Barcelona: L'Avenç.
MARTÍ CASTELL, Joan & Josep MORAN (1986): Documents d'història de la llengua catalana. Dels orígens a Fabra, Barcelona: Empúries.
MARTÍ MESTRE, Joaquim (2006). Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), València: Universitat de València.
MAS i MIRALLES, Antoni (2002). La variació lingüística en la consueta de la Festa d'Elx, València: Denes.
MAS i MIRALLES, Antoni (2009). "Aproximació a una caracterització dels registres en els textos del segle XV". M. Pérez Saldanya i J. Martínez (eds.), Per a una gramàtica del català antic, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Alacant, 87-102.
McDONOGH, Gary Wray (1986). Las buenas familias de Barcelona, Ediciones Omega, Barcelona.
MILLAN, Jesús (1976). "Aproximació a l'estudi del canvi de llengua a la comarca d'Oriola", Serra d'Or, gener, 29-31.
MILLAN, Jesús (1984). La lengua catalana en Orihuela. Siglos XIII-XIX. Testimonios y comentarios, Orihuela: Acció Cultural del País Valencià.
MILLAN, Jesús (2005). Fronteras e identidades en el sur valenciano, siglos XIII-XVI, Orihuela: Ayuntamiento de Orihuela ("Temas oriolanos, nº 2).
MIRALLES, Eulàlia (2002). "La Corónica universal del Principado de Cataluña de Jeroni Pujades, una obra interpolada?", Llengua & Literatura, 13, 223-272.
MIRALLES, Joan (2006). Antologia de textos de les Illes Balears. Volum I. Segles XIII-XVI, Barcelona: Institut d'Estudis Baleàrics / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
MONTOYA, Brauli (1986). Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l'Edat Moderna, Alacant: Institut d'Estudis "Gil Albert".
MONTOYA, B. (1996). Alacant: la llengua interrompuda, València: Denes.
MONTOYA, Brauli (1996/1997). "La conformació històrico-lingüística de la regió d'Oriola-Alacant", Quaderns de Migjorn, 3, 85-101.
MONTOYA, Brauli (2002). "Un capítol de la repressió sobre el català en la instrucció escolar: la Carta Orden rebuda a Oriola el 1787", Estudis de llengua i literatura catalanes/XLV. Miscel·lània Joan Veny 1, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 237-277.
MONTOYA, Brauli (2003). "L'oriolà: una varietat siscentista de la llengua catalana", Actes del Tretzè Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 7-54.
MONTOYA, Brauli (2006). Història de la llengua catalana en un territori de frontera: Petrer (Vinalopó Mitjà), Alacant / Petrer: Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant Centre d'Estudis Locals del Vinalopó - Ajuntament de Petrer.
MONTOYA, Brauli (2009). "Tipologia textual i de registres en el català antic", M. Pérez Saldanya i J. Martines (eds.), Per a una gramàtica del català antic, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Alacant, 73-85.
MORAN, Josep & Joan Anton RABELLA (2001). Primers textos en llengua catalana, Barcelona: Proa.
NADAL, Josep Maria & Modest PRATS (1982). Història de la llengua catalana. 1/ Dels inicis fins al segle XV. Barcelona: Edicions 62.
NADAL, Josep Maria & Modest PRATS (1996). Història de la llengua catalana. 2/ El segle XV. Barcelona: Edicions 62.
NICOLÁS, Miquel (1998). La història de la llengua catalana. La construcció d'un discurs. València / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
PELLICER, Joan Enric (1986), La «Rondalla de rondalles» de Lluís Galiana. Estudi lingüistic i edició, València: Institut de Filologia Valenciana.
PELLICER, Joan Enric (2006). Història d'un desig insatisfet. L'ensenyament del valencià fins a 1939, Catarroja: Perifèric Edicions.
PITARCH, Vicent (2001). Llengua i església durant el barroc valencià, València / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
PONSODA, J. J. (1996). El català i l'aragonés en els inicis del regne de València segons el Llibre de Cort de Justícia de Cocentaina (1269-1295). Alcoi: Marfil.
PRADILLA, M.A. (ed., 1999). "El secessionisme linguistic valencià", La llengua catalana al tombant del mil.leni, Barcelona: Empúries, 153-202.
PRAT, Enric & Pep VILA (2002). Mil anys de llengua i literatura catalanes al Rosselló, Canet de Rosselló: Trabucaire.
PRATS, Modest (2009). Engrunes i retalls: escrits de llengua i de cultura catalanes, Girona: Universitat de Girona.
RAFANELL, August (1999). La llengua silenciada. Una història del català, del Cinccents al Vuitcents, Barcelona: Empúries.
RAFANELL, August (ed., 1991): Un nom per a la llengua. El concepte de llemosí en la història del català. Vic: Eumo.
RAFANELL, August (1994). "Les idees sobre l'apitxat de València a l'edat moderna", Estudi General, p. 13-34.
RAFANELL, August (2000). El català modern, Barcelona: Empúries.
RASICO, Philip D. (1989). "L'evolució de la llengua catalana al centre de l'antic Regne de València: reconquesta, immigració i canvi fonològic", Caplletra, 6, 95-106.
REXACH, Baldiri (1748-1759) Instruccions per a l'ensenyança de minyons, Col.legi Universitari de Girona / Universitat de Barcelona, 1981-1983 (2 vols).
ROS, Carlos (1736). Tratat de adages y refranys valencians, y practica pera escriure ab perfecciò la Lengua Valenciana, València: Impremta de Josep Garcia [Edició facsímil de París-Valencia, 1979].
ROS, Carlos (1751). Breve esplicacion de las Cartillas Valencianas, València: Impremta de Cosme Granja [Edició facsímil de París-Valencia, 1980].
ROSSICH, Albert (1995). "Una qüestió d'història de la llengua catalana: el reconeixement de la vocal neutra", dins P. Balsalobre & J. Gratacós, p. 119-200.
ROSSICH, Albert (2006). "El model ortològic del català modern", dins A. Ferrando i M. Nicolás (eds.), La configuració social de la norma lingüística a l'Europa llatina. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp.125-153.
RUBIO, Agustín (2003). Epistolari de la València medieval, València / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
RUBIO, Luis (1979). Documentos lingüísticos catalanes (s. X-XII). Murcia, Universidad de Murcia.
RUSSELL-GEBBETT, Paul (1965). Mediaeval Catalan Linguistic Texts, Oxford: The Dolphin Book.
SALVADOR, Vicent (1996). "Sobre història social de la llengua: dialectes, llengua, història", Miscel.lània Germà Colón 5, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 183-216.
SANCHIS GUARNER, Manuel (1936). "Extensión y vitalidad del dialecto valenciano 'apitxat'", Revista de Filología Española, XXIII, 45-62.
SANCHIS GUARNER, Manuel (1963). Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII. València: Universitat de València, 2001.
SANCHIS GUARNER, M. (1978). El sector progressista de la Renaixença valenciana, València,Institut de Filologia Valenciana, 1978.
SANCHIS GUARNER, Manuel (1980). Aproximació a la història de la llengua catalana. Barcelona: Salvat.
SIMBOR, V. (1980). Els orígens de la Renaixença valenciana, València: Institut de Filologia Valenciana.
SARAGOSSÀ, Abelard (1992). "Sobre l'autoria de les Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols", Miscel.lània Jordi Carbonell 3, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 81-112.
SEGARRA, M. (1985) Història de la normativa catalana, Barcelona, Enciclopèdia catalana.
SEGARRA, M. (1991). Pompeu Fabra, Barcelona, Empúries.
SEMPERE, Juan Antonio (1995). Geografía lingüística del murciano con relación al substrato catalán, Murcia: Real Academia Alfonso X el Sabio.
SCHMID, Beatrice (1988). Les "traduccions valencianes" del Blanquerna (València 1521) i de la Scala Dei (Barcelona 1523), Barcelona: Curial / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
SOLÀ, J. (1991). Episodis d'història de la llengua catalana. Barcelona: Empúries, 1991. SOLDEVILA, Ferran (ed., 2008). Les quatre grans Cròniques. I. Llibre dels feits del rei En Jaume. II. Crònica de Bernat Desclot. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
SOLÉ, J.M. & J. VILLARROYA (1994) Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975), Barcelona: Curial.
SOLER, Vicent (1977). "Les comarques de parla castellana: una qüestió oberta", Raons d'identitat del País Valencià,València: Tres i Quatre, 49-69.
TAVANI, Giuseppe (1994). Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62.
VALDÉS, Juan de (1534-1541). Diálogo de la lengua, Madrid: Espasa-Calpe, 1964.
VENY, Joan (2008). "Valencianitat del Curial". Estudis lingüístics valencians. València: Universitat de València, 2009, p. 253-292.
VICIANA, Martín de (1574). Libro de alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana (Valencia: Librería de Francisco Aguilar, 1877). [Edició facsímil de París-Valencia, 1979].
WHEELER, Max W. (1993). "El contacte, l'aïllament i la tipologia dialectal", Actes del Novè Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, III, p. 69-77.
|