Ficha asignatura

L¿assignatura Iniciació a la Llengua Catalana II s¿ofereix com a matèria optativa en el catàleg d¿assignatures de segon curs. Tot i que es presenta com a llengua A, Iniciació a la Llengua Catalana II s¿imparteix com una llengua C o D amb l¿objectiu d¿adaptar l¿oferta obligatòria de la llengua A cooficial amb el castellà al context sociolingüístic de la Universitat d¿Alacant.

Aquesta assignatura, juntament amb Iniciació a la Llengua Catalana I conformen una oferta paral¿lela a les assignatures Llengua Catalana per a la Traducció I i II de primer i segon curs, respectivament. El requisit administratiu per a cursar les assignatures d¿Iniciació a la Llengua Catalana I i II és que l¿alumne/a no s'haja examinat de l'assignatura Valencià: Llengua i Literatura de segon de batxillerat en la prova d¿accés a la universitat. El perfil de l¿alumnat que es matricula en aquesta assignatura està format per una tipologia variada que inclou: alumnes de zones castellanoparlants de les comarques pròximes a la Universitat d¿Alacant que han demanat l¿exempció de l¿assignatura Valencià: Llengua i Literatura en algun moment de la seua escolarització (sol ser en batxillerat); alumnes estrangers establits al País Valencià que han estat exempts de l¿assignatura de Valencià: Llengua i Literatura en tots o en algun curs de secundària o batxillerat; alumnes provinents d¿altres comunitats autònomes; alumnes que han accedit al grau des d¿altres carreres o a través de la prova de majors de 25 anys; finalment, alumnes Erasmus que volen iniciar-se en el coneixement de la llengua catalana en un nivell A1.

L¿assignatura Iniciació a la Llengua Catalana II es planteja com una continuïtat de l¿assignatura de primer Iniciació a la Llengua Catalana I. De fet, la programació d¿aquestes assignatures segueix un format de curs complet dividit en dos quadrimestres. Una part dels materials curriculars serveix per als dos cursos.

GRAU EN TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ

GRAU EN TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ

• CG1: Competència comunicativa en les diferents llengües de treball: llengües A (català/castellà, nivell C2 del marc europeu), llengües B (nivell B2/C1), llengües C (nivell B1/B2 per a les llengües que s'ensenyen en secundària, i nivell A2/B1 per a les llengües que no s'ensenyen en secundària), i llengües D (nivell A1/A2). La competència comunicativa (oral i escrita) s'entén referida a la comprensió i a l'expressió, i inclou la subcompetència gramatical (domini del codi lingüístic), la subcompetència sociolingüística (regula l'adequació al context i està vinculada a la variació lingüística que es produeix segons els diversos elements de registre), la subcompetència pragmàtica (relacionada amb l'ús funcional de la llengua i amb el domini del discurs, la cohesió i la coherència). La competència comunicativa ha d'incloure com a mínim dues llengües i cultures (inclou fases passives i actives de la comunicació, així com les convencions textuals de les diferents cultures de treball i els coneixements culturals, enciclopèdics i temàtics corresponents).
• CG2: Competència instrumental. Integrar l'ús de fonts documentals, la recerca de terminologia i la gestió de glossaris, bases de dades, etc., i també la utilització de les aplicacions informàtiques més útils per a l'exercici de la professió (tractament de textos, autoedició, bases de dades, Internet, correu electrònic, programes de traducció o edició, memòries de traducció, etc.), a més d'altres instruments com el fax, el dictàfon o els mecanismes i els aparells necessaris per a la interpretació (cabines, etc.).
• CG3: Competència per a l'exercici de la professió en el mercat laboral i deontològica, integrada pels coneixements i les habilitats que tenen relació amb l'exercici de la traducció professional i el mercat de treball. Inclou coneixements bàsics per a la gestió de l'exercici professional i aspectes relacionats amb el dret públic i privat, l'economia i l'empresa (contractes, obligacions fiscals, pressupostos, aspectes econòmics, facturació, etc.) i sobre el codi deontològic i les associacions professionals. I també habilitats com la memòria, els reflexos, la creativitat, capacitats com la confiança, la capacitat d'atenció, organització i planificació, de memòria, la capacitat d'anàlisi i síntesi, d'automatització de les tasques més habituals, la presa de decisions, l'interès pel treball ben fet i la professionalitat, la capacitat d'adaptació a noves situacions, la iniciativa, etc. A més d'aptituds interpersonals, com a capacitat per a interrelacionar-se i treballar professionalment en equip, no solament amb altres traductors i professionals del ram (revisors, documentalistes, terminòlegs), sinó també amb clients, iniciadores, autors, usuaris i experts en les matèries objecte de traducció, etc.

Objectius generals

• Competència comunicativa B1 en llengua catalana

Objectius específics

1. Objectius cognitius

• Conéixer les estructures gramaticals implicades en les funcions lingüístiques que corresponen a un nivell B1

2. Objectius instrumentals

• Comprendre frases i expressions utilitzades habitualment i relacionades amb temes d¿importància immediata (per exemple, informacions personals bàsiques, informacions familiars, compres, geografia local, ocupació)
• Comunicar-se en situacions senzilles i habituals que exigeixen un intercanvi simple i directe d¿informació sobre temes familiars i habituals
• Descriure, de manera senzilla, aspectes de l¿experiència personal, aspectes de l¿entorn immediat i assumptes relacionats amb necessitats immediates
• Comprendre i produir missatges orals adequats a les diverses situacions de la vida quotidiana

3. Objectius actitudinals

• Evitar estereotips sobre les llengües que puguen dificultar la comunicació eficaç en un nivell B1
• Apreciar la llengua catalana i la diversitat lingüística de l¿estat espanyol
• Apreciar la llengua catalana com a vehicle de comunicació en els territoris on es parla
• Apreciar les creacions culturals fetes en llengua catalana

Tema 1: Descripció física i psicològica de persones

•  Descriure físicament i psicològicament una persona


•  Adjectius referits a les característiques físiques d¿una persona


•  El lèxic de la roba i de les parts del cos


•  Els verbs dur i portar

Tema 2: Indicació de la presència o l¿absència. Demanar, permetre i prohibir

• Preguntar i dir sobre la presència d¿una persona o d¿una cosa en un lloc


• Preguntar i dir si es pot fer alguna cosa


• Demanar ajuda a un interlocutor


• Demanar i donar permís


• Denegar el permís, prohibir. Apostrofació dels pronoms febles el i la davant del verb


• El so palatal lateral sonor en posició inicial: percepció, realització i ortografia


• Ús d¿haver-hi amb el pronom en


• Ús d¿alguna cosa/algú i cap, res/ningú. El castellanisme algo


• Verb poder 

Tema 3: La narració en passat. Accions recents

• Preguntar i dir què ha fet algú o què ha passat recentment


• Preguntar i dir si algú ha fet o no alguna cosa


• Dir quan ha passat un fet


• Donar informació personal en temps passat


• La narració.


• L¿ús de l¿article en l¿expressió de les dates


• La combinació dels pronoms febles reflexius i del pronom li amb els pronoms de complement directe el, els, la, les


• El pretèrit perfet perifràstic i el pretèrit perfet simple. Usos dialectals, històrics i funcionals


• Adverbis de temps i connectors temporals en passat


• El so alveolar fricatiu sord /s/: representació ortogràfica, semblances i diferències amb el castellà. Casos especials


• El pretèrit indefinit


• El participi passat: qüestions morfològiques


• El participi passat d¿alguns verbs irregulars


• La pronominalització de l¿OD neutre i les oracions amb el pronom ho


• La concordança del participi passat amb el pronom de 3a persona: el, la, els, les. Normativa i ús


• Repàs i ampliació del lèxic de les accions quotidianes

Tema 4: La narració en futur. La predicció

• Preguntar i donar la data


• Preguntar i dir quan i què es pensa fer


• Dir la duració d¿un fet o esdeveniment


• Els textos predictius


• Dir quin temps fa o farà


• La neutralització del so palatal africat sonor i sord a final de paraula. Percepció i realització. Qüestions ortogràfiques que s¿hi relacionen


• Percepció i realització a final de paraula del so nasal, representat pel dígraf ny


• El futur dels verbs regulars


• El futur dels verbs fer i anar


• Combinació dels pronoms em, et, es, ens, us, es amb el pronom adverbial hi


• Adverbis i locucions adverbials de temps futur


• Els mesos de l¿any

Tema 5: Indicacions de lloc. Les instruccions

• Preguntar i indicar on es troba un lloc i la manera d¿anar-hi


• Indicar la distància entre un lloc i un altre


• Preguntar i dir on es troba situada una casa


• Descriure el mobiliari i les parts d¿una casa


• Donar instruccions usant les estructures adequades


• Donar instruccions en cas d¿emergència


• L¿imperatiu. Semblances amb el castellà


• Ordenar fer alguna cosa. El fonema palatal africat sord: percepció, realització i ortografia


• Usos d¿on


• La pronominalització del complement circumstancials de lloc: el pronom advebial hi


• Adverbis i locucions adverbials de lloc


• Usos de les preposicions amb, en, a, per


• Verb saber


• Lèxic dels mitjans de transport i de la ciutat


• El fonema alveolar fricatiu sonor /z/: percepció, realització i representació ortogràfica. Casos especials


• Les perífrasis d¿obligació haver de + inf., cal + inf., cal que + subj.


• Les perífrasis no normatives tenir que + inf., hi ha que + inf i deure + inf.


• Ús de l¿imperatiu per a donar instruccions. Diferències i semblances amb el castellà


• Connectors discursius que marquen les fases d¿un procés

Tema 6: La descripció d¿objectes

• Descriure un objecte


• Preguntar i dir de qui és un objecte


• Fer comparacions entre diversos objectes


• La descripció: la descripció d¿objectes


• Descriure l¿estat d¿un objecte


• Descriure les sensacions que provoca un objecte


• Expressar opinions i preferències


• Ús dels demostratius neutres: açò, això, allò. Diferències dialectals i usos estàndard


• Repàs dels determinants quantitatius


• Repàs dels possessius


• Lèxic dels objectes d¿ús quotidià, els colors, les formes, els materials i les textures

Tema 7: Expressió d¿estats d¿anims i de salut

• Expressar un estat d¿ànim o de salut


• Preguntar i dir com es troba algú


• Donar instruccions relacionades amb la salut


• El so palatal lateral en posició final (coll) i davant de s final (talls)


• El so palatal africat sonor en paraules acabades en ¿atge, -etge: percepció, realització i ortografia. Diferències entre subestàndards


• Els pronoms em, et, es, ens, us, es combinats amb el pretèrit indefinit. Diferències dialectals i usos estàndard. El cas del verb caure


• La perífrasi d¿obligació haver de + inf. en condicional


• Els adverbis i locucions de manera


• El lèxic de les parts del cos (repàs i ampliació), les malalties, els remeis i els estats d¿ànim

Tema 8: La comparació. Comparar fets presents i passats

• Comparar fets presents i passats


• Fer recordar


• Opinar sobre una experiència passada


• L¿argumentació


• Expressar opinions sobre temes d¿actualitat


• Demanar disculpes


• Demanar i donar informació sobre una situació nova


• Els fonemes africats sonor i sord: percepció, realització i representació ortogràfica. Casos especials


• Ús de que i quin, quina, quins, quines en oracions exclamatives


• El superlatiu absolut i el relatiu


• Ús de tant com a determinant i com a adverbi. L¿adverbi tan. Qüestions fonètiques. Semblances amb el castellà


• El pretèrit imperfet dels verbs regulars. Diferències ortogràfiques respecte al castellà. L¿ús de la dièresi en els verbs de la 3a conjugació acabats en ¿uir


• El pretèrit imperfet dels verbs ser i fer


• Adverbis i locucions adverbials de temps


• Adjectius que indiquen una valoració subjectiva